Hem pensat anar penjant textos que us puguin interessar per l'educació dels vostres fills i filles; igual que fem amb les reunions FEAC.
Esperem que us puguin ser interessants i us animem a que ens feu arribar propostes i informació per compartir amb la resta de mares i pares (feu servir el nostre correu electrònic
immacinfinicial@gmail.com).
Avui parlarem de l'AUTOESTIMA. L'
autoestima és la forma de sentir respecte per un mateix, el concepte del propi valor o del que pensem de nosaltres.
Per créixer amb una bona salut mental i l'adient equilibri emocional, cal que l'infant tingui una autoestima elevada, que senti que és digne d'amor i que se li respecta i valora la seva individualitat. La seva imatge, les actituds i els judicis que s'emeten sobre ell/a són molt importants ja que es jutja i es compara segons com siguin les relacions dels altres envers ell/a.
L'
autoestima alta sorgeix de les experiències positives i produeix en l'infant seguretat, autoacceptació i confiança suficient per poder realitzar-se, és a dir, equilibri emocional.
L'
autoestima baixa dóna lloc a la inseguretat, una escassa resistència a la frustració, un baix sentit d'identitat i provoca ansietat. L'infant se sent inepte i mancat de motivació per relacionar-se de manera positiva (quan té un concepte negatiu de si mateix/a creu ser "dolent/a" i adapta els seus comportaments a aquest judici -quan se'l castiga, jutja i rebutja va afirmant aquesta convicció-) o per començar nous aprenentatges.
La manera de veure'ns a nosaltres mateixos, als altres i al món que ens envolta es crea durant la infància en l'àmbit familiar. Les impressions que adquirim en aquest moment ens acompanyaran durant tota la vida.
Aquestes són algunes pautes senzilles, però importants, per fomentar l'autoestima:
- Necessiten sentir-se acceptats i estimats incondicionalment (acceptar a la persona com és i no per com ens agradaria que fos), percebre que es respecta i accepta la seva individualitat.
- Cal que se sentin valuosos, útils i caaços, vinculats als grups a què pertanyen i que rebin d'aquests seguretat i confiança.
- Necessiten desenvolupar seguretat interior per afrontar amb èxit les dificultats que se'ls presentin, Per fer això, se'ls ha d'anar donant responsabilitats, demanar que acabin les tasques que comencen, acceptar les conseqüències de les seves accions i mesurar les seves posssibilitats abans de començar una activitat.
- És important que se sentin especials i singulars per afirmar-se com a individus amb característiques i necessitats diferents a d'altres.
- És fonamental proporcionar un ambient en què puguin expressar lliurement els seus sentiments. Així, s'ha de fomentar la seva capacitat crítica i s'ha de permetre que pensin per si mateixos.
- Cal procurar que la seva individualitat no es converteixi en individualisme egoista.
- Se'ls ha de facilitar l'adquisició d'unes pautes de conducta i una escala de valors que els serveixi de referància i puguin distingir entre allò que està ben fet i allò que està malament.
I, per aconseguir tot això, els pares i les mares són els models a imitar, per tant han de ser coherents en els seus missatges i actuacions.
