Què els hi passa a molts nens i nenes quan comencen P-3?
Els nens i nenes que comencen P-3 tenen per davant tota una incògnita per descobrir: l’escola és per a ells un espai nou, on hi ha unes persones que també els resulten noves i desconegudes.
Intentem posar-nos en el seu lloc i entendre’ls: en aquestes edats els agrada sentir-se en un entorn conegut i sobretot estar amb aquelles persones que els resulten familiars, que els fan sentir còmodes, segurs, confiats, protegits,... En canvi l’escola encara és un lloc desconegut i no saben amb què es trobaran.
Davant d’aquesta nova situació cada nen o nena pot reaccionar d’una manera diferent: alguns l’acceptaran de seguida, a d’altres els inquietarà i els costarà més. Tant en un cas com en un altre és una reacció normal.
Durant els primers dies i les primeres setmanes es dóna aquell moment difícil en què els pares marxen i els nens i les nenes es queden a l’escola.
Separar-se dels pares no els agrada gens i els pot provocar sentiments d’inseguretat, inquietud, intranquil·litat,...
És normal que protestin davant de la seva nova situació, que la rebutgin i que és rebel·lin. Sovint s'enrabiaran, faran rebequeries,... També poden manifestar i exterioritzar aquests sentiments amb plors, en alguns casos amb pèrdua de la gana, tornant-se a fer pipí a sobre, algun trastorn del son,...
Els inicis de P-3 estan plens d’emocions i els nens i nenes d’aquestes edats expressen d’una manera espontània els seus sentiments.
El plor és un sentiment que si s’expressa surt cap a fora, en canvi si no s’expressa la tristesa o la ràbia queden a dins.
A vegades entre ells/es s’encomanen aquests sentiments, de manera que quan un d’ells comença a plorar poden sorgir altres nens/es que per empatia també ho fan.
Per part dels adults hauríem d’intentar no dramatitzar i no sentir-nos culpables amb aquesta expressió natural dels seus sentiments.
Per alguns nens i nenes la dificultat en l’adaptació es limita al moment de l’arribada a l’escola, per por a separar-se dels seus pares. Moltes vegades, quan els pares ja han marxat, es fan a la idea, l’accepten, es distreuen i se n’obliden. Durant la seva estada a l’escola els nens i nenes troben molts estímuls que els atrauen i els resulten lúdics. Molts s’adonen de seguida que els motiva més jugar i divertir-se que no pas plorar.
Tot i que passin bé el dia pot ser que l’endemà tornin a plorar en el moment de separar-se de nou del pare o de la mare. A d’altres els pot durar més estona l’angoixa, pel dubte que tenen de si els pares tornaran a buscar-los o per la inquietud de si tardaran molt de temps.
A mida que van passant alguns dies van captant que les persones que estem a l’escola també els donem afecte i atenem les seves necessitats. Perceben que aquí també s’hi poden sentir segurs i confiats.
A més a més van descobrint que a l’escola tenen experiències positives i agradables: poden jugar, compartir estones de pati amb els altres nens i nenes, escoltar música, gaudir de tots els moments màgics que creem per a ells,... S’adonen que anar a l’escola els agrada i és divertit.
Aleshores la situació de rebuig es pot girar i els mateixos nens i nenes que tant havien protestat, un temps després poden arribar a acceptar l’escola i fins i tot poden ser uns entusiastes de l’escola. Els veiem quan pel matí tenen pressa per arribar o quan per la tarda ja no tenen cap pressa per marxar, encara que hi portin moltes hores.
A vegades alguns pares ens comenten que els seus fills i filles els reclamen de venir a l’escola durant el cap de setmana o durant les vacances. Aleshores respirem tots tranquils perquè el mal tràngol del principi de curs ja ha passat. El nen o la nena ja es troba integrat en aquest espai que d’ara en endavant l’ajudarà a créixer i on hi aprendrà moltes coses noves.
Tot aquest procés d’adaptació l’haurà ajudat a madurar, a fer-se més gran i més autònom i podrà enriquir-se amb les múltiples experiències que aquest nou ambient li oferirà.
Mestres de P3
.jpg){kind=link}
